Competir és compartir
-Tobottom - ()
Hortons SL, dissabte 11 de desembre. Enguany s’ha pogut celebrar de nou un dels tornejos prenadalencs més entranyables i apreciats: El “SOLIBAD” de Sant Llorenç. Un torneig amb accent solidari que cedeix tots els ingressos d’inscripció a l’entitat SOLIBAD que promou accions humanitàries mitjançant l’esport.
Hortons, petit poblet de l’Anoia entre vinyes i argiles, que veu despuntar el sol per les agulles de Montserrat, és probablement el municipi amb més jugadors per càpita de tot el país. Una colla de veïns inquiets, emprenedors, imaginatius i desacomplexats, amb un tal Toni Hernández com un dels principals instigadors, en tenen la culpa. Han sabut fer del bàdminton un instrument de dinamització i cohesió social i han aconseguit engrescar els seus conciutadans i compartir amb ells el plaer per aquest esport.
El Solibad va començar com un torneig matinal i familiar, més un pretext per fer gana de cara a l’escudella i carn d’olla que compartíem a l’hora de dinar, que una gran competició. Avui però, és una de les cites rellevants del circuit “Gran Bàdminton” de tornejos “open”, amb una assistència que, enguany, superava les 120 inscripcions. Tot i així manté aquell punt de caliu i germanor, que sempre l’ha caracteritzat.
Per la nostra part, desprès que el parèntesi pandèmic anul·les l’edició 2020, hi havia ganes de tornar-hi. Sigui pel bon regust d’edicions anteriors, sigui pel seu caràcter de torneig open sense restriccions federatives, el fet és que una bona colla de socis i amics del Bàdminton el Corredor (Dosrius, Canyamars, el Far) hem desembarcat a les pistes d’Hortons. Entre 12 i 14 depèn de com ho comptem.
I n’hem sortit amb un bon cabasset de metalls. Bé metalls exactament no. Aquí a Hortons el llautó no s’estila. No s’hi donen les clàssiques medalletes. Els trofeus formen part de l’originalitat i el saber fer d’aquest club. Son cada anys trofeus inèdits de caràcter artesanal. Agradaran mes o menys però és innegable que sempre son originals i específics d’aquest club.
Així doncs aquest cop no vam recollir els succedanis d’or i plata d’altres ocasions, però la Gina i la Carme van endur-se el premi com a campiones de dobles femenins, en Volo i l’Alfonso C. el campionat de dobles masculí B, en Xavi, el primer en dobles C, fen parella amb l’incombustible Salvador del Claror, i un meritori segon lloc a l’individuals C, dos altres habituals a les pistes de Canyamars, en Peter i l’Artem, van aconseguir la 3a plaça al dobles B, i finalment la Teresa Barberà, la nostra entrenadora dels petits, que competeix per La Garriga, també es va endur un primer premi. No està gens malament!!
I en O.Lee i Tobottom no van fer gaire res de bo a les pistes, mes capficats amb el deure periodístic que atents als volants que els contrincants no paraven de retornar. Però finalment potser a valgut la pena. El reportatge fotovideogràfic3D de l’O.Lee és absolutament impressionant i Tobottom ha disposat de prou notes per al present article.
Competir sempre es compartir. Per força. Si no hi ha algú ben predisposat a la pista del davant, malament rai. Però compartir jornades com la de dissabte, és a més, un autèntic plaer. Fins la propera!
Fotos O.Lee:
Mostra dels vídeos 360ª de O.Lee
