On som?
Dosrius és un paisatge encisador, un entorn natural privilegiat; un patrimoni mil·lenari ple de secrets;[...] un lloc del qual es impossible no enamorar-se’n; del qual es impossible sortir-ne sense un somriure.
Son paraules de Marc Bosch (ex-alcalde de Dosrius), en el pròleg del llibre “SOM RIUS. Dosrius, Canyamars i el Far a l’abast” de Joan Manel Riera. Dosrius és un municipi de 3 parroquies , Dosrius propiament, a l’aiguabarreig dels dos rius, el Far, enlairat a la carena, i Canyamars , al fons de la vall , en l’entorn mes frondòs.
Canyamars, es pròpiament el poble que acull el pavelló. El nucli antic es petit, fent pinya al voltant de l’esglesia gòtica de Sant Esteve, però la zona residencial s’expandeix muntanya amunt, pel solell del Corredor, en dues grans urbanitzacions: can Figueres i Can Canyamars. Uns 1200 veïns.
La vall de Canyamars és profunda i allargada, s’esten d’est a oest protegida al sud per les serres d’en Vallalta i Polseruda que neixen al Montalt, i per la mateixa serra del Corredor al Nord. L’alçada i posició d’aquestes serres enlairen els vents humits de marinada i generen boires freqüents que aporten un plus d’humitat a la vall i contribueixen a crear el seu microclima singular.
Postals
El pou de glaç de Canyamars. Probablement un dels mes espectaculars i ben conservats del país. Un patrimoni emblemàtic del poble i tot un testimoni de la singularitat ambiental d'aquesta vall, tant propera al mar, però tan frescal i húmida, que no fa gaires anys a l'hivern era una fàbrica de gel.
Mas Silvestre. La casa de colonies mes antiga i reconeguda de la zona i, una de les primeres del pais. Construida el 1960, ja amb la finalitat d'allotjar grups. Segons llegenda, el nom es deu a que quan la construien els propietaris van fer una excursió a Montserrat, on se'ls va apareixer Sant Silvestre. No em pogut contrastar la informació, però el fet que la casa ja tingui llegenda pròpia, parla per si sol.
Situada dalt la carena de la serra d'en Vallalta. Unes quantes generacions de catalans, ja d'una certa edat, haviem gaudit inevitablement de les seves instal·lacions i el seu entorn privilegiat, quan aquest tipus d'equipaments escassejaven.
Vincles naturals. El bàdminton és un joc què és deu als ocells. No en va, ell volant és un manat de plomes ben ordenades que ajuden a mantenir-lo enlaire. Sense ocells, doncs, el bàdminton potser ni s’hagués inventat. El gaig d’altra banda, es probablement un dels ocells mes representatius dels boscos de Canyamars. Ja tenim un nexe!. Però es que, a més, aquest gaig descansa sobre una branca de suro. Justament el material del què estan fetes les cabotes dels volants!!
Nexe megalític. El Dolmen de Ca l’Arenes, un dels millors dòlmens de galeria del país, al límit del municipi i proper a la casa de Ca l’Arenes, seu de l’Escola de Natura del Corredor. Descobert el 1997, gràcies a la intuïció i l’esguard motivat dels mateixos responsables de l’Escola. El grup que envaeix momentàniament les restes, es també gent de bàdminton. En una trobada ludicogastronomica que es va repetir diversos anys a Ca l'Arenes, seguint un guio infal·lible calçotada+torneig d’agrobàdminton (varietat oberta de bàdminton a l’aire lliure). Les cròniques encara estan disponibles.
Ca l’Arenes. Al llindar del terme municipal, sota la carena del Corredor, Ca l’Arenes es una de les masies més importants de la muntanya. La seva construcció és remunta al segle XV, i al llarg dels segles ha passat unes quantes vicissituds. Actualment, i des de fa mes de 30 anys, es també un centre difusor del coneixement i la sensibilitat medi ambiental com a seu de l’Escola de Natura del Corredor. Per a una colla d’amants (per dir-ho suau) del bàdminton, ca l’Arenes ha estat també un referent valuós com a marc incomparable de les famoses trobades internacionals d’Agrobàdminton.
Can Canyamars. Probablement, l’home mes famós en la història mediaval de Canyamars era fill d’aquesta casa. En Joan de Canyamars. Una mena de líder sindical del seu temps que defensava els drets dels pagesos en moments de revolta per a l’abolició dels privilegis feudals. El 7 de novembre de 1492, va atemptar sense èxit contra el rei Ferran II el catòlic, a qui no va matar per pèls. Diuen que, pres d’un embogiment, va voler fer justícia pel seu compte, però no queda clar si hi havia algú mes darrere seu. Del que no hi ha dubte és de l’atroç ajusticiament i tortura amb que van posar fi, públicament, a la seva vida. http://aucadenjoandecanyamars.blogspot.com
Art forestal. Enfilant l’antic camí que duia a Mataró des de Dosrius, de cop i volta la pista es converteix en una espectacular galeria d’Art. 15 escultures de gran format, dialoguen amb el bosc i interpel·len el caminant. Son obra d’Ernest Borràs i Berta Julivert. I el que es veu al camí es només l’aperitiu. La major part d’aquesta sorprenent obra està a la mateixa finca de Can Salvi, residència i taller dels autors. Des de fa poc aquesta part també és accessible al públic mitjançant les visites guiades que s’hi organitzen. http://www.dosrius.cat/actualitat/noticies/el-bosc-de-les-escultures-dernest-borras-obre-al-public.html
I molt més!. Des del web de l’ajuntament, o des de les pàgines municipals del web de la DIBA, teniu a disposició un magnífic mapa interactiu de Dosrius amb més de 400 punts o elements d’interès patrimonials del municipi. No cal dir res més. Cliqueu, cerqueu i gaudiu. https://patrimonicultural.diba.cat/municipi/dosrius
